Demà ja hauré de canviar el 6 per el 7, perquè el meu trapella, el Pau, fa 7 anys. És un dia important per ell, però també per mi... hores d'ara, fa 7 anys, ja tenia dolors de part, tot i que com el tocòleg m'havia dit tres dies abans que estava "molt verda", doncs jo no intentava parar gaire compte i després de treballar bona part del dia a Creu Roja Castelldefels justificant una subvenció concedida per l'ICD, vaig anar a l'assemblea periòdica de l'Agrupació del PSC de Castelldefels... Però el dolors no paraven i jo bastant incòmoda vaig decidir marxar aviat, després que moltes de les companyes fessin el seu pronòstic de si estava de part o no per la forma que tenia la meva super-panxa (¿?)
Això sí, la gana no la vaig perdre i després de jalar-me un bon tros d'una pizza i la meitat d'un Häagen-Dazs® de xocolata belga... em vaig adonar que si això no era posar-se de part, què seria quan m'hi posés!!!! i vam enfilar cap a l'Hospital de Terrassa... i estava de part...però el trapella va decidir que a dintre s'hi estava massa bé i va voler esperar fins el dia 10...
3 comentarios:
Buf!!!! doncs sí... ja sé que sona molt tòpic, però és que ho sento així: sembla que fa poc encara anàvem les dues amb les nostres super-panxes de reunió en reunió i d'això ja fa més de 7 anys!!!!
Hola:
Moltes felicitats.
Edmundo.
Felicitats també de la meva part, Carme. Un petó
Publicar un comentario