30/11/09

XXII Dia mundial de la Sida (manifest 2009)

Enguany ONUSIDA dedica el tema principal a l’accés universal i els drets humans, que inspirarà les activitats que es duran a terme en aquest dia.

A Catalunya, gràcies al treball desenvolupat durant anys per institucions i organitzacions no governamentals amb el conjunt de la població, hi ha serveis d’informació i formació sobre el VIH/sida i altres infeccions de transmissió sexual, intervencions preventives, una àmplia cobertura sanitària i la possibilitat de diagnòstic precoç i suport psicosocial.

Es continua treballant per garantir i millorar l’accessibilitat, l’equitat i la sostenibilitat de tots aquests serveis amb l’objectiu de disminuir el nombre de noves infeccions, promoure el diagnòstic precoç, facilitar el tractament i oferir suport a les persones amb VIH.
La protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals de les persones és indispensable en la resposta mundial a l’epidèmia del VIH/sida. En especial, respectar la diversitat sexual, cultural i social, treballar des d’una perspectiva de gènere i tenir en compte les diferències socioeconòmiques és fonamental per poder promocionar de forma activa el respecte i la protecció dels drets de les persones afectades pel VIH.
És imprescindible la participació i el compromís de tota la societat per aturar l’evolució de l’epidèmia del VIH/sida. Això requereix la comprensió i la solidaritat de tots i cadascun de nosaltres envers les persones afectades pel VIH així com la implicació activa de les que hi conviuen.

900 21 22 22

29/11/09

"Construïm Catalunya amb FETS"

Ahir dissabte vaig assistir a una de les 16 trobades que el PSC va organitzar a tot Catalunya: A Sant Joan Despí militants del PSC de tot el Baix Llobregat varem omplir el Centre Miquel Martí i Pol . Em va agradar el discurs del secretari d'organització, Pepe Zaragoza i vaig estar contenta que des del partit em retwittegessin algunes de les meves aportacions que anava escrivint al meu twitter des del mateix acte. Us faig cinc cèntims dels twits més significatius del discurs del company Zaragoza:

  • "Avui 5000 companys i companyes estan fent fent reunions a tot Catalunya"

  • "Allò imp. és explicar personalment el que hem fet i estem fent a tot Catalunya des del govern de la Generalitat"

  • "Hem de sortir de la #crisi preocupant-nos de la gent i plantejant nous models, canvis", Zaragoza al Baix Llobregat

  • "Hi ha dif. entre dreta i esquerra i les hem d'explicar"

  • "Els responsables de la crisi NO són les persones immigrades"

  • "El PP és el gran separador, vol un país confrontat"

  • "Catalunya té sentit en una Espanya diferent"

  • "Els votants de dretes voten per interès, el d'esquerres ho fa per convicció"

  • "La dreta fa caritat, els socialistes donem drets"

  • "La dreta és especialista en generar mentides per confrontar"

  • " Zaragoza ens esperona a treballar als nostres barris i municipis, i finalitza l'acte"


Contenta per l'agraïment del Partit (socialistes_cat: @carmesanchez @jfreixanet @calcazar @manuelc61 Gràcies! Això sí que és treball en xarxa, explicar entre tots i totes els FETS! ;-) i també per poder saludar a moltes companyes i companys, i desvirtualitzar-ne d'altres!!!!



Vídeo de la jornada "Construiïm Catalunya amb FETS" contra la #crisi http://bit.ly/71d9eW



Recull del material de la jornada "Construïm Catalunya amb FETS" contra la #crisi: vídeo, discurs del president... http://bit.ly/4yccfI



Premio Nicolás Salmerón de Derechos Humanos

El Premio Nicolás Salmerón nace con el propósito de hacer público reconocimiento de aquellas personas y entidades que hayan destacado por la relevancia de su labor en contra la injusticia y en defensa de los Derechos Humanos.
Es la primera edición y está promovido por la Agrupación de Retórica y Elocuencia del Ateneo de Madrid y su alma mater es Jaume d'Urgell i Rubió.
Formo parte del jurado y en unos días las siguientes personas decidiremos democráticamente, a las personas y entidades ganadoras: Fátima Ramírez, senadora; Luis Salvador, senador; Félix Lavilla, senador; Cristina Cifuentes, diputada y vicepresidenta de la Asamblea de Madrid; José Cepeda, diputado en la Asamblea de Madrid; Reyes Montiel, diputada en la Asamblea de Madrid; Carme Sánchez Martín, feminista y vicepresidenta del Círculo Tecnológico de Cataluña; Estefanía Suárez Menéndez, miembro del comité coordinador federal de la OSPC; Vania Bravo, secretaria Movimientos Sociales y Participación Ciudadana en Pozuelo; Jaume d'Urgell, presidente de la Agrupación de Retórica y Elocuencia del Ateneo de Madrid; Farid Othman-Bentria, director del Instituto Campos Abiertos de Europa; Shangay Lily, activista LGTB, escritor y actriz; Juan López, estudiante y activista LGTB y Carla Antonelli, activista LGTB, especializada en transexualidad.
Se han recibido un total de 239 candidaturas a las diferentes modalidades (personas individuales, entidades colectivas, profesionales de la comunicación y activistas 2.0) de las que sólo 31 fueron tomadas en consideración. Cabe destacar que entre las propuestas aceptadas se incluyen desde Payasos sin fronteras, Pilar Bardem, Red Internacional Mujeres de Negro, Juan Goytisolo o Montserrat Boix.
La ceremonia de entrega será el día 10 de diciembre y me hace muchísima ilusión asistir y desvirtualizar a muchas personas a las que sólo conozco a través de las TIC.

26/11/09

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Publiquen aquesta Editorial El Periòdico de Catalunya,La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.


Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Versión en Castellano

22/11/09

Aportació meva sobre el Portal e-directives a la plataforma e-Catalunya

El pecado, la herejía y el placer están en tus manos

Artículo de este mes publicado en La Voz de Castelldefels:

Sorprende que todavía en nuestro país se organicen semejantes revuelos por determinados programas institucionales y también por determinadas declaraciones.

Que la conferencia episcopal se posicione en contra de las interrupciones voluntarias del embarazo respecto a sus feligreses y feligresas, me parece lógico y respetable. Otra cosa diferente es que quiera imponer al resto de personas, incluso al poder legislativo elegido democráticamente, su opinión, y sus creencias, llegando a manipular algunas informaciones. También me cuestiono porqué no realizó ningún acto masivo durante los ocho años en los que en gobiernos, supuestamente cercanos a la religión católica, se realizaron miles de abortos legales.

Que el gobierno extremeño decida poner en marcha la campaña ‘El placer está en tus manos’ para educar en las relaciones afectivo-sexuales con el objetivo de transmitir con naturalidad y de forma sencilla y clara todo lo referente a la sexualidad y a la afectividad, me parece necesario. Otra cosa diferente es que sorprende que, en pleno siglo XXI, ésta sea una noticia relevante y dé para titulares morbosos y chanzas constantes.

Vistas las dos noticias, así, juntas, sigo pensando que nos queda mucho trecho para que la sexualidad se viva en nuestro país de una manera natural y sin tantas interferencias de movimientos religiosos, sociales y mediáticos retrógados, aunque a veces se intenten dar un barniz de progresía. A la mínima resurgen palabras como ‘herejía’, ‘excomunión’ -que nos transportan mentalmente a la Edad Media- o frases como ‘atentado a la inteligencia de los jóvenes y despilfarro’, cuando lo único que se quiere es prevenir conductas de riesgo que pueden acabar en un embarazo no deseado o en la transmisión de infecciones de transmisión sexual.