Aunque era una canción triste, me encantaba de adolescente y me sigue encantando...
Una cultura única y singular
Hace 1 semana
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Presentació
- Carme Sànchez Martín
- Sóc manresana de naixement, castelldefelenca d’elecció i psicòloga clínica-sexòloga de professió. He estat vinculada a diferents ONG’s (Creu Roja i Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat) i associacions professionals (Col·legi de Psicòlegs i Associació de Planificació Familiar). Des del 1998 milito en el PSC en el què he tingut, i tinc, diferents càrrecs orgànics relacionats amb les polítiques de les dones i amb les TIC’s. Actualment, compagino el meus càrrecs de Regidora de l’Ajuntament de Castelldefels i vice-presidenta del Cercle Tecnològic de Catalunya amb la feina d'assessora en xarxes socials, després de dos anys com directora de la UPD de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats del Departament de Treball i esporàdicament amb la de terapeuta de parella i sexòloga a l'Institut de Sexologia de Barcelona, col·laborant en diferents mitjans de comunicació com "El Secret" de Catalunya Ràdio. Estic casada amb l’Antonio i sóc mare d’un trapella de 8 anys, el Pau.
Participa al Femitic
.gif)
3 comentarios:
La mía era "Que no soy yo",pero recuerdo que una compañera de trabajo le puso Clara a su hija por la canción de Humet. Igual que abundan las Lucías de Serrat, habrá más de una Clara de Humet en este mundo.
Me encantaba este hombre.
Hola Carme... Jo també li he fet un petit homenatge... Veig que no he estat gens original... Però m'agrada saber que hi ha força gent que no ha oblidat aquest cantant. Una cantant que ho feia amb el cor.... Jo curiosament tinc un amic de tota la vida que s'assembla moltíssim físicament i sempre li deiem
Una abraçada
Jo també vaig escriure.
No puc escoltar la cançó que has penjat per "no estar disponible".
No he trobat entrades pel concert homenatge.
Publicar un comentario