27/12/08

La millor postal de nadal rebuda: el conte-nadala d'en Jordi Llavina

Com cada any, als voltants de les festes nadalenques, espero l'original postal de nadal d'en Jordi Llavina... però aquest any s'ha superat: un magnífic conte-nadala titulat "El cosinet andalús".
Mentre el llegia recordava els meus nadals dels anys 70 tant diferents del nadal que viu el protagonista del conte, i tant semblant al del cosinet andalús a Andalusia, tot i vivint més aprop del cosí català que de l'andalús: nadals plens de polvorones i roscos de vino (en grans capses de tapa amb verges neguitoses que ploraven), però sobre tot de prestines o pestiños (dolços casolans andalusos de clara influència morisca), de villancicos, del niño Jesús presidint el bufet del menjador i l'arbre amb boles de vidre que es trencaven només de mirar-les.
En el conte-nadala, les fotos d'en Toni Galitó em suggereixen el paral·lelisme entre aquella immigració dels anys 40-50-60 provinent d'Andalusia, Múrcia, Galícia,... de la qual en sóc filla, i la immigració actual d'altres llocs del món encara més llunyans.
Moltes gràcies Jordi!!!!!
* Jordi Llavina i jo ens vàrem conéixer al programa de nit del Gaspar Hernàndez a Catalunya Ràdio quan tots dos hi col·laboràvem. Des d'aleshores mantenim un cert contacte, ni que sigui per e-mail, i paro molt de compte quan descobreixo alguna que altra crítica dels seus llibres o llegeixo els seus articles a La Vanguardia. Recordo les paraules d'un crític sobre Diari d'un setembrista: "Poesia lúcida, freda i sensual alhora, amb formes denses i conceptuals, amb contextos ben definits i transparents, heus aquí de nou la veu lírica d’un Jordi Llavina que amb el seu segon poemari ens confirma plenament el seu quefer creatiu i el seu lloc personal dins l’espectre de la lírica catalana actual"; i també la del David Madueño al seu bloc, llunÀtic sobre el darrer Ningú ha escombrat les fulles: "el millor llibre de la literatura catalana que he tingut el plaer de llegir aquest any que se'ns escola".

2 comentarios:

Jordi dijo...

Estimada Carme, no em mereixo aquestes paraules tan boniques que em dediques. Però, què caram, venint de qui vénen em fan una il·lusió terrible! Content que el meu Cosinet t'hagi agradat. Un petó molt gran

pere.terrassa dijo...

En aquest pais tanta gent hauría de recordar els seus orígens!!!! segurament veure la mezcolanza (i ho escric així conscientment) ens faría construir un millor futur.
Ptonssssssss