30/10/07

La T-10

Avui quan he comprat una nova T-10, en agafar-la de la màquina expenedora he llegit sense voler en el revers: "vagis on vagis, gaudeix del trajecte".
"Ironies de la vida..."
he pensat , i reinterpretant a Mayra Gómez Kemp: "Hasta aquí puedo escribir..."

7 comentarios:

Lucía Solís dijo...

Jo, reina. Com ho portes? Tinc altres amics de Castelldefels i ja em comenten les dificultats, malgrat que diuen que "només" és mitja hora més.
Un petonàs.

Francesc Cayetano dijo...

Jo afortunadament vaig cap a l'altre costat (Granollers) en tren i no estic tenint cap problema... Però em solidaritzo amb la gent del Baix Llobregat i rodalies....Ànims!

AMOR dijo...

Hola Carme,
ja parlarem de la meva nova sctivitat. Aquests dies penso molt amb totes i tots els que per anar a treballar depenen del tren.
Un petó

Carme Sànchez dijo...

S'agraeixen molt les vostres mostres de suport!!!! Petonets!!!

garmir dijo...

Hola Carme:
Doncs ja saps que........això depen del PSC i del Psoe, i d´una ministra que per entendre-la es necesita traductor, peró que no es pot cesar perqué té molt pés electoral al PSOE andalús.....un altre cop les necesitats de Ctalunya supeditades a la dels altres, peró......com al PSC tot li surt gratis a Catalunya, la culpa de tot........ja ho sé, a que si, Aznar, veritat?.
I mentre´s la gent traga amb tot, ja ho dic jo, la moderna policia anti avalots és la hipoteca, això explica moltes coses.
Aparcant la opinió politica, espero que no et vegis afectada i tota la solidaritat a aquestes persones de les que fa poc més d´un any jo també en formava part.

Bruguers dijo...

Estic pensant en escriure un mini-llibre amb totes les coses que em pasen en els trabjectes Castelldefels-Gavà-Barcelona-Gavà-Castelldefels-Barcelona...
NO PUC MEEEES!!!

Garmir: Para, sisplau. No vull ni imaginar-te fent aquests trajectes. No tindries esma ni per escriure en el blog.

Carme: Jo crec que s'ha d'ésser objectiva i exigir responsabilitats. Al tram de Saragossa era l'Alvarez Cascos i aquí la Magdalena Alvarez i... què?

Als anys 80-90 sortia al carrer per reivindicar de tot. Ara no ens movilitzem per res. L'estat del benestar ens ha anestesiat.

garmir dijo...

Hola:
Tens raó, Bruguers, és culpa de tots, i jo no ho resistiria amb els meus nervis em faria pipi al damunt.
La Carme amb l´article l´ha encertat.