Adaptar la norma

Des de fa més de 20 anys moltes dones que només volien exercir el dret a decidir sobre la seva maternitat, acabaven amb una espasa de Damocles de per vida; perquè interrompre un embaràs era, i encara ho continua sent, un delicte tipificat pel Codi Penal, excepte en tres supòsits que a més depenen de la decisió final d’un professional.

Un país com el nostre, que porta uns anys abanderant els temes d’igualtat davant la resta d’Europa i fins i tot del món, no mereix tenir dones en suspens durant tota la seva vida per una decisió que van prendre en un determinat moment, ni tampoc professionals desemparats jurídicament.

És necessari adaptar la norma existent perquè s’avingui a allò que succeeix en la realitat i, això sí, reforçar l’educació sexual en els àmbits educatius i socials i afavorir serveis competents de planificació familiar, perquè una llei menys restrictiva no té perquè significar un augment de les interrupcions voluntàries d’embaràs si es posen mesures i serveis adequats d’informació i educació afectivo-sexual i reproductiva.

Carta al director que m'han publicat al diari EL PUNT, tot i que que m'han canviat el títol, l'original era "Dones despenalitzades": Publicat a
El Punt Barcelona 06-03-2009 Pàgina 14
El Punt Camp de Tarragona 06-03-2009 Pàgina 12

Tribuna de Sara Berbel ayer en El País: Más necesaria que nunca

En épocas de crisis económicas, como la actual, conceptos como la igualdad de oportunidades, economía social o responsabilidad social empresarial tienden a quedar relegados. De alguna forma inconsciente, consideramos que en tiempos de bonanza económica podemos dedicarnos a equilibrar los mercados, avanzar en las políticas redistributivas y favorecer la situación de las personas más desfavorecidas en la sociedad, pero cuando el contexto socioeconómico deviene realmente grave, estos asuntos no deben estorbar a los principales ni en los discursos ni en las actuaciones.Algunas voces se han alzado en las últimas semanas contra esta deriva intelectual y política. El profesor Vicente Navarro recordaba oportunamente un discurso del presidente de Estados Unidos Franklin Roosevelt en el Chicago de 1942, cuando alertaba: "Hasta ahora nos habían dicho que el egoísmo y el individualismo eran necesarios para conseguir una economía eficiente. Lo que hemos visto es que, por el contrario, es la solidaridad la que es condición necesaria para tener una economía eficiente". Efectivamente, los últimos acontecimientos, con estafas multimillonarias incluidas, nos muestran que la clave de la recuperación y el éxito económico pasa por incorporar los valores éticos (convenientemente regulados para que no dependan de la buena voluntad de las personas individuales) a las actividades económicas y ello incluye sin duda la potenciación de la economía social. En el mismo sentido, el premio Nobel de Economía Josep Stiglitz afirmaba recientemente que la economía social es un sector fundamental que debe tener un peso creciente ya que favorece el equilibrio económico. El experto proponía frente al "fundamentalismo de mercado" el fomento de una economía equilibrada entre mercados privados, políticas públicas desde las administraciones y la economía social.
Tales afirmaciones, todavía minoritarias, son especialmente relevantes porque es precisamente en épocas de crisis cuando la economía social, la atención a las personas más vulnerables social y laboralmente, así como la igualdad de oportunidades, son fundamentales para mantener la calidad de vida social y el Estado de bienestar. Por ello es necesario reivindicar que la centralidad de las políticas deben ser las personas y las políticas redistributivas de tipo económico, pero también las de tipo simbólico.
La igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, extensiva a cualquier tipo de discriminación entre seres humanos, no es una perspectiva que reste importancia a otros temas, sino que suma con cualquiera de ellos. La igualdad comporta mayores niveles de cohesión social, de productividad empresarial, de salud laboral y de calidad de vida. Parece claro, por tanto, que las políticas sociales y las económicas pueden y tienen el deber de reforzarse mutuamente. De hecho, cabe afirmar que las políticas sociales y económicas se retroalimentan las unas a las otras. Ésa es la causa de que los progresos en conseguir la igualdad entre mujeres y hombres hayan conducido a una extensión de los derechos para los dos sexos, a un mayor aprovechamiento del talento femenino y una mejora sustancial en la cohesión social. Estamos hablando, por tanto, del logro de beneficios personales, sociales y económicos. Por todo ello, no cabe olvidar la igualdad de oportunidades: precisamente en tiempos de crisis es más necesaria que nunca.

Sara Berbel Sánchez es directora general de Igualdad de Oportunidades del Departamento de Trabajo de la Generalitat de Catalunya

No sóc glamurosa

Aquesta setmana diferents diaris m'han publicat una carta que vaig enviar amb el títol de No sóc glamurosa:

"Després de llegir les declaracions del senyor Tremosa sobre l'escola pública, he arribat a la conclusió que no sóc una catalana glamurosa.
Resulta que vaig fer l'EGB a l'escola pública del barri –abans dita nacional perquè ja sóc grandeta–, vaig cursar BUP i COU a un dels instituts públics de la meva ciutat, i després una carrera universitària a la UAB, una universitat també pública.
Senyor Tremosa, no s'adona que amb les seves declaracions neoliberals menysprea moltes persones que hem estat formades en l'escola pública i que també decidim portar-hi, per principis, els nostres fills i filles? Així defensen els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya?"

Gràcies a El Punt, El Periódico de Catalunya i 20 minutos!!!!!!

Foto: Penélope Glamour de la sèrie de dibuixos animats "Los autos locos"

"Y es que la ciencia avanza que es una barbaridad..."

I és ben cert... ho estic comprovant aquests dies a la UCI cardíaca de l'Hospital de Sant Pau on es troba ingressat el meu pare per una intervenció a cor obert: increïble la tecnologia mèdica que s'utilitza!!! Imagino que el personal sanitari està acostumat i per tant per ells déu ser habitual, però per als que hi accedim per primera vegada i no hi entenem gaire del tema, ens sembla quasi màgia que es puguin connectar tants cables a un ésser humà.

El meu pare se'n sortirà d'aquesta i podrà, gràcies a la tècnica i als bons professionals sanitaris, superar un problema greu de cor. I també gràcies a una sanitat que en el nostre país és universal, i que sovint no valorem prou...perquè suposo que si visquèssim als EUA hores d'ara tindríem tota la família un altre mal de cap: intentar trobar els diners per pagar aquesta costosa intervenció, l'estada a l'Hospital i totes les proves anteriors i les que vindran. Per això en aquests moments recordo a l'Ernest Lluch amb molt de respecte, admiració i un xic de nostàlgia... i penso que estaria molt content de veure com és l'administració d'Obama la que truca a la nostra porta per copiar el nostre sistema sanitari.

El viernes pasado presenté a Amelia Valcárcel

Hay veces que, como dice la canción, "la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida" y hasta son positivas: el viernes pasado dentro del acto de presentación de la Xarxa d'Agents Locals d'Igualtat del Departament de Treball, (fui la encargada de conducir el acto), además del privilegio de presentar y escuchar a otras compañeras, tuve la recompensa "inmensa" de presentar a la catedrática de filosofía Amelia Valcárcel. He leído libros suyos (hasta he escrito un post sobre uno), entrevistas, artículos, pero lo de tenerla en la misma mesa y poderla presentar yo misma, me emocionó y me quedé embobada escuchándola. Algunas de las frases para el recuerdo:

• "en el s.XVIII Europa inventa la ciudadania, pero sólo para los hombres (cabezas de familia)"
• "el machismo mata, empobrece y atonta"
• "tenemos que llegar a un nuevo equilibrio de agrado entre los sexos"
• "la idea de igualdad se debe convertir en PASIÓN" (ésta fue mi favorita de toda la conferencia)

Lúcida, fantástica, irónica, pedagógica,...

El meu trapella ja té bloc

Doncs sí,... feia dies, setmanes, que ens donava la barrila a casa... i avui ens hi hem posat una estona i hem començat l'esboç del seu bloc "Coses de Pau". Ha fet la seva primera entrada i mica en mica anirem incloent-hi més detalls.

Té l'avantatge que és un nadiu digital i aviat serà ell el que m'ensenyarà a mi, la seva mare immigrant digital, les actualitzacions i les noves eines que de ben segur aniran sorgint.

Autobuses ateos e hindúes

Artículo publicado en La Voz de Castelldefels:

La Unión de Ateos y Librepensadores de Cataluña ha dado en el clavo con la publicidad en los autobuses. Si querían que la ciudadanía de a pie reflexionara sobre la existencia de dios, lo han conseguido. Su eslogan "Probablemente dios no existe. Deja de preocuparte y disfruta de la vida" no es, en su inicio, nada dogmático porque al colocar el adverbio condicional no niegan la existencia de dios, pero merecía, quizás, y a mi parecer, una segunda parte menos frívola. Aunque para iniciar el debate me parece una campaña ingeniosa. De hecho, las diferentes religiones siempre han luchado entre sí, con las armas de la dialéctica o con las reales, pero las personas verdaderamente incomprendidas han sido siempre las descreídas, y con esta campaña reclaman tolerancia hacia las que no creen en un ser supremo que dicta nuestras vidas desde algún lugar.
Y la reacción de las y los creyentes católicos no se ha hecho esperar: E-cristians contrarrestará también en el mismo medio con la frase "Cuando todos te abandonan, Dios permanece contigo". Pero lo más increíble es que no es un lema católico ni cristiano, sino del pensador y político indio Mahatma Gandhi, representante del anarquismo pacifista. Es sorprendente que no hayan encontrado ninguna frase alusiva a la existencia de dios entre los cientos de doctores, y alguna doctora, que tiene o ha tenido la iglesia en tantos siglos de existencia. Es, como poco, chocante e incomprensible.
De todas maneras espero impaciente el segundo asalto de unos y otros, esto se ha puesto demasiado interesante para que lo dejen así, sólo en un round.

Primer Beers & Blogs per a Noies

El dijous em trobareu al primer Beers & Blogs exclusivament per Noies/Dones (encara que hauré de prendre aigua amb gas...) que organitza Dones en Xarxa

T'animo a participar, si tens un blog, i a afegir-te a aquesta iniciativa pionera!!

Lloc: La Cervesera Artesana, c/ Sant Agustí, 14. Barcelona
Hora: 19:30-21 hores

Això sí cal que confirmeu l'assistència a través del mail a la Carmen Sereno: csereno_donesenxarxa@nodo50.org

Crònica de la Concentració "Aturem la massacre a Gaza" d'ahir al vespre a Castelldefels

Cinc minuts abans de les 20'00h va començar a ploure una mica... i això suposo que va acovardir algunes persones, tot i que de mica en mica anaven arribant persones en grup o individualment a la plaça. Sonava música àrab... i es va escriure al terra, amb pedretes, les paraules GAZA i PAU. També formant la paraula PAU vàrem anar deixant espelmes, petites i grosses, ficades en gots o sense protecció, al terra. Es va donar lectura al manifest que ONG's israelites van llegir a la manifestació a la capital d'Israel fa uns dies ( de fons música de John Lenon) i la pluja queia cada vegada amb més força... Les persones concentrades, algunes amb paraigües, altres amb gorres, barrets, mocadors palestins o jordans, chadors... formàvem un grup força heterogeni. Finalment, va prendre la paraula un nen d'uns 10 anys que si el seu discurs s'hagués quedat en unes frases o comentaris en referència a la Pau i a la condemna de la massacre m'hauria semblat molt idoni, però el nen va continuar parlant i em va fer esgarrifar amb frases del tipus, i cito textualment: "podemos odiarnos pero no matarnos" i d'altres que semblaven justificar el atemptats de les torres bessones de Nova York... a més d'algunes incongruències històriques rellevants... Potser no caldria donar importància perquè eren pensaments d'un nen, però em van deixar un regust agre a la boca i una sensació d'inquietud al cor.

Per mi, participar en aquesta concentració i unir-me a d'altres iniciatives d'aquest tipus, no és una qüestió d'identificació amb un país, una causa o una religió, sinò del respecte del Drets Humans a Palestina, Moçambic, Xina, Colòmbia,... és a dir, a qualsevol lloc del món on aquests drets estiguin sent vulnerats per la raó que sigui.

Per mi, els terroristes ho són, independentment del seu país d'origen, de la seva nacionalitat, del color de la seva pell, de la seva ideologia, de la seva religió,...

I tinc el convenciment que el diàleg és l'única manera de resoldre els conflictes entre persones, territoris, països,...

13 maleïts dies de bombardejos a Gaza

Vergonyós, horrible, inhumà, cruel, despiadat, atroç, brutal, sanguinari, salvatge, bestial, desmesurat, espantós, horrorós, terrible, detestable, abominable, fastigós, execrable, ...

Demà a les 20.00h. concentració a la plaça de l'Església de Castelldefels amb el lema "Aturem la guerra a Gaza". No hi faltis i porta una espelma