Faig extensiva la invitació...

... a totes les persones que sovint em seguiu i també a les que ho feu de manera esporàdica o accidentalment: m'agradaria que em puguéssiu acompanyar, a mi i a la resta de l'equip de l'Institut de Sexologia de Barcelona.

Si voleu més informació sobre el llibre de l'Editorial Marge Books cliqueu aquí.

I sobre les dues persones que han tingut la deferència d'ajudar-nos en la presentació: Jordi Llavina i Mònica Almiñana

Per a la meva germana...

... que quan era petitona es tornava boja cantant (en plan karaoke, tot i que no estava inventat) el Ma na ma na.

Homenatge a Epi, Blas, Coco, Triki,...

Per dormir en la mateixa habitació o perquè l'Epi li passi el sabó al Blas mentre es dutxa es pot deduir que els dos protagonistes tenen una conducta homosexual? Però a més, si fos que són homosexuals, quin problema hi ha?

A qui li angoixa que Coco -o SuperCoco- expliqui als infants d'avui dia les diferències entre "cerca-lejos" o "izquierda-derecha"??? (potser això darrer és el que els hi preocupa... o potser es van assabentar que la majoria de personatges són esquerrans...)

I què serà del Triki sense les seves "galletas,galletas,galletas, ñam,ñam,ñam"???? Ara li canvien per pastanagues... I vagi per davant que entenc que l'obesitat infantil és un greu problema de salut, però no s'adonen que potser també és molt pedagògic posar-lo d'exemple justament d'allò que no s'ha de fer d'una manera hiperbòlica i divertida, i que els infants diferenciïn entre allò que pot fer un nino i el que ells poden fer?...

Clar! Però això significaria que pares, mares, educadors,... ens hauríem de seure amb els nostres fills, filles, alumnat,... i ensenyar-los a veure la tele de manera crítica, perquè difirenciïn entre allò que és realitat i què és ficció, i donant estratègies perquè aprenguin a triar...però potser és més còmode posar "dos rombos" i dona'ls-hi productes tan naïfs que no els ajudaran a créixer i ser responsables d'allò que volen consumir com a televidents, sinò a empassar-se "lo que les echen"...

Por vuestra culpa, por vuestra culpa, por vuestra grandísima culpa...

Pues sí, por vuestra culpa yo me dediqué en parte a esto de la política. Estaba en plena pubertad cuando me quedaba embobada en la tele escuchando a Felipe, aunque la socarronería de Alfonso me despertaba más este espíritu mío inconformista...
Celebro su reconciliación -años atrás me disgustó su ruptura- y quizás ahora puedan formar parte de "un consejo de notables" que aporte experiencia y savoir faire.

Viure o escriure

Porto uns dies tan de bòlid que no puc escriure gens!!!! I el problema és que quan més vius, més coses tens a dir, però també menys temps!!!

Aquesta setmana intento posar-me al dia dels vostres blocs i posar-ne el meu més a punt!!!!

Comença el Congrès Estatal de Planificació Familiar

Durant tres dies, professionals de la medicina, infermeria, treball social, psicologia, antropologia,.... i moltes altres persones treballaran -treballarem- diferents aspectes relacionats amb la salut reproductiva i sexual sota el paraigües dels Drets Sexual i Reproductius.

Si voleu consultar el programa, cliqueu aquí

Desafeccions

Tot i que aquests dies he estat molt "entretinguda" per esdeveniments personals molt importants per mi , no vull deixar passar la setmana sense fer algun comentari a les paraules del President Montilla l'altre dia, sobre el toc d'atenció de la "desafecció" que moltes persones estem sentint respecte a la resta de l'Estat Espanyol.

No m'agrada la idea que deixen anar grups interessats sobre que els catalans i catalanes som un priveligiats i que aquí vivim en una perenne "guerra de llengües", però tampoc m'agraden els correus electrònics que estic rebent aquests dies sobre "el català emprenyat" plens de pessimisme que poc es relaciona amb l'esperit emprenedor que sempre ens ha destacat.

Em va agradar el to enèrgic del President quan va dir: "La situació de Catalunya no admet respostes en clau de campanya electoral, ni frases enginyoses pensant en els titulars dels mitjans."i que Catalunya "pot i vol" seguir impulsant el desenvolupament espanyol, però també va posar l'èmfasi en què la seva "persistent sensació d'abandonament" pot "minar greument aquesta voluntat".

I el meu trapella fa demà 6 anys!!!!

Com passa el temps!!!! Tinc la sensació que fa dos dies estava encara amb la meva super-panxa... i ja han passat 6 anys des que avui estava treballant i em trobava "remal" (com diu la meva amiga argentina Romina) i després d'una assemblea a l'Agrupació del PSC Castelldefels vaig marxar cap a l'hospital a parir... (curiositat: que és el mateix dia de la setmana i també hi ha assemblea a l'Agrupació!)

Avui a la tarda ho celebrem amb els seus amics i amigues de classe i demà amb la família.

Títol d'especialista en Psicologia Clínica

Estic molt, però que molt contenta !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Acabo de rebre la ressolució del Ministerio de Educación y Ciencia on em notifiquen que em concedeixen el "Título de Psicólogo especialista en Psicología Clínica" (fins ara era psicòloga a seques i ara tinc el cognom d'especialista en psicologia clínica).

És d'aquelles vegades que em reconcilio amb la sensació de "val la pena fer les coses ben fetes: formar-te, pagar impostos des del primer moment que treballes, i guardar els papers per justificar-ho tot".

Estic molt, però que molt contenta !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Les xarxes per Internet, una forma de visibilitzar i promocionar les dones

Ahir estava convidada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a la Jornada Les Xarxes per Internet, una forma de visibilitzar i promocionar a les Dones.

Bé, si mireu el programa jo no surto... us explico: la Lourdes Muñoz, que era la persona que havia d'inaugurar la jornada, li van "col·locar" una reunió al Congrés i em va demanar que la substituís. "Glups!!!-vaig pensar- quin papelón!!!". Però la possibilitat de coincidir de nou amb la Montserrat Boix, fundadora de Mujeres en Red, conéixer a la Carmen Castro, alma mater de Sin Género de Dudas, i a la Mercè Molist, coneguda periodista especialitzada en Internet, em va esperonar ( a més d'aquest punt que tinc d'engrescar-me en tot allò que olora a dones i TIC's...).

Doncs a les 7 del matí marxava amb la Illana Giner, Secretària de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (per cert, encantadora com a persona i tècnicament molt solvent), cap a la Catalunya Interior i va ser un matí intents i interessantíssim reflexionant totes plegades sobre empoderament digital, gènere, fractures digitals, experiències concretes,... i amb un públic força participatiu.

Tinc les ponències en paper -espero que les tres ponents les pengin en els seus webs o blocs...-. I el power point en el qual vaig recolzar-me per fer la inauguració el podeu trobar al bloc de la Lourdes Muñoz (clica aquí i aniràs directe).