Aunque el personaje es demasiado pija, estoy totalmente de acuerdo con su comentario:Y, ya por último, cuando te refieras a mí o a mis amigas, no utilices más el término "cuarentonas desfasadas"..."Cuarentañeras fabulosas" es mucho más oportuno
(Si te he visto no me acuerdo de Jordi Labanda en La Vanguardia de hoy)
.gif)
8 comentarios:
encertat en el meu cas...Carme... aquest any, concretament el mes de juliol, en faig 40! I sempre (especialment ara) m'ha semblat despectiu l'adjectiu "cuarentona", em sona fatal! "Cuarentañeras" és una mica estrany, però lliga amb "treintañeras", que em sóna simpàtic. Haurem de parlar amb la rae per suggerir-los que busquin sustitut tb per a "cincuentona"....
Bona setmana!
Yo estoy en el camino (33 años), pero ya empiezo tb a percibir el transfondo de ese comentario. ¿Cuándo aprenderá la sociedad a vivir y dejar vivir, cada cuál a su ritmo, con sus pautas, en vez de tratar que tod@s, especialmente las mujeres, sigamos el ciclo "natural-mente" marcado? ;-)
RQB
A mi encarca en falten 2 per a cumplir els 40 , però estic convençuda que quan hi arribi, em sentiré més experta, més plena i més fantàstica que quan tenia 20 anys. Els quranta és una edat meridiana, et dona la oportunitat de veure la vida des d'un altre enfoc.I per cert, tu carme estàs divida!! i la Lucía també.
petons
María
Doncs imagina't quan te'n falten 3 per fer-ne 60! Aleshores no existeixen termes despectius per anomenar-te perquè has deixat d'existir, directament. I això que jo em sento tan viva i dinàmica com sempre.
El comentari es boníssim, i encerta de ple. Jo tinc 40, pero em sento que no pertanyo a cap franja d'edat, psicològicament parlan. Els etiquetatges no m'agradan. Sóc com sóc ara com ho era amb 30, 20 o els que siguin.
Una abraçada a totes :)
Lydia Gámez
Hola Carme soc la Krme Freixa. El sexisme al llenguatge es mès subtil del que ens sembla. Els aumentatius lligats a lo femení sempre han estat despreciatius. Així que, sí, ja es hora de que comencem a saber que nosaltres, si estem segures de nosaltres mateixes, podem ser treintañeras, cuarentañeras, cincuentañeras, sesentañeras y així succesivament.
Felicitats per el teu blog!!! Us invito a visitar el meu incipient blog Cicatrices Transgenicas. Reflexions feministes amb humor i sobretot, ironía.
Ptons!!!!
Krme
http://cicatricestransgenicas.blogspot.com/
Precoz en casi todo, empecé la crisis de los 40 a los treinta y seis. Nueve años después estoy empezando la crisis de los 50, y espero obtener el mismo resultado: levantarme una mañana teniendo 12 y otra 102.
No estoy estupenda por tener 45. Lo estoy porque me quieren y quiero y eso es vida para mi. (Escribir esto viendo CSI tiene bastante mérito ;-)
Carme fantàsitca aquesta dedicatòria a totes les "quarentones". La veritat és que jo sóc d'aquesta generació i em sento millor que mai, en tots els sentits.
Gràcies!
Publicar un comentario