Gran Torino

Aunque quizás a priori hubiera elegido otra película para ver el viernes... como fue una casualidad inesperada, entramos sin más, porque era la única que coincidía con el horario del cumple-cine al que estaba invitado Pau.

Fantástica!!!! La recomiendo porque es entretenida y da para pensar un buen rato. Los personajes son pocos pero no hacen falta más para entender una historia global de relaciones personales en el final y el inicio de vidas marcadas por la violencia.

A destacar:

• la violencia como un personaje más de la película representada por rifles, pistolas, conductas, actitudes y conversaciones


• relaciones intergeneracionales e interraciales: unas problemáticas y conflictivas (bandas de diferentes razas enfrentadas entre sí e intentando quedarse como amos del degradado barrio y la incapacidad de Walt, el protagonista, de entablar una relación fluida y positiva con sus dos hijos y sus nietos y nieta), otras constructivas (la inmersión de Walt en la etnia hmong y su relación paternal con Thao y Sue)


• Conflictos y oportunidades que produce la inmigración: como dice Sue "las chicas hmong vamos a la universidad y los chicos a la cárcel", y la intolerancia entre el viejo Walt y la vieja vecina hmong, pero también el conocimiento positivo de otras realidades que produce el vivir en un bario multicultural


• Sexismo y violencia de género muy explícita no sólo en el lenguaje, sino en la utilización de la violencia contra la mujer como arma contra la familia


• La búsqueda de la paz interior cuando se llega al final de la vida a través de acciones más que de las opciones que de la religión (el arrepentimiento en la confesión). Aunque la evolución del personaje del cura católico es digna de mención.


• El magnífico final....

Muy recomendable.

Después de buscar críticas de la película me quedo con la de Julio Rodríguez recogida en la butaca.net

L’alcalde de Castelldefels assegura, a COMRàdio, que no donarà més llicències per obrir prostíbuls

En declaracions al programa El Dia de COMRàdio i després del tancament dels prostíbuls Riviera i Saratoga situats a l’autovia de Castelldefels, el nou alcalde del municipi, Joan Sau, ha assegurat que no s’obriran més prostíbuls al terme municipal perquè el consistori no donarà llicències.

Per llegir la notícia sencera clica aquí i per escoltar-la aquí

Imprescindible su lectura: Obispos, aborto y castidad

Interesantísimo artículo de Jesús Mosterín (profesor de Investigación en el Instituto de Filosofía del CSIC) en El País de ayer

"La Iglesia católica ha puesto en marcha una campaña fundamentalista con el fin de paralizar la revisión de la ley de aborto vigente. Pero también prohíbe la contracepción. Sólo permite la castidad o el natalismo salvaje"

"La campaña episcopal se basa en el burdo sofisma de confundir un embrión (o incluso una célula madre) con un hombre. Por eso dicen que abortar es matar a un hombre, cometer un homicidio. El aborto está permitido y liberalizado en Estados Unidos, Francia, Italia, Portugal, Japón, India, China y en tantos otros países en los que el homicidio está prohibido. ¿Será verdad que todos ellos caen en la flagrante contradicción de prohibir y permitir al mismo tiempo el homicidio, como pretenden los agitadores religiosos, o será más bien que el aborto no tiene nada que ver con el homicidio? De hecho, el único motivo para prohibir el aborto es el fundamentalismo religioso. Ninguna otra razón moral, médica, filosófica ni política avala tal proscripción. Donde la Iglesia católica (o el islamismo) no es prepotente y dominante, el aborto está permitido, al menos durante las primeras semanas (14, de promedio)"

Recomiendo su lectura completa!!!!

Preocupación por el alto número de mujeres que abandonan la carrera científica

Hay pocas científicas consagradas que sean modelo para las jóvenes investigadoras La etapa de mayor dedicación a la carrera coincide con la maternidad Los privilegios que persisten a favor de los hombres en la sociedad son el gran obstáculo

Josep Corbella, La Vanguardia. 24/03/09

Una sociedad que desperdicia el 50% de su talento no puede llegar muy lejos. Pero es lo que nos está pasando. Hay muchas jóvenes investigadoras que acaban abandonando la carrera científica", advierte Joan J. Guinovart, presidente de la Confederación de Sociedades Científicas de España, maestro de científicos -entre sus discípulos destaca el investigador del cáncer Joan Massagué- y padre de una investigadora que lucha contra la malaria.

El último informe de la Unión Europea sobre igualdad de sexos en ciencia certifica que en España el número de hombres y mujeres que inician la carrera científica es similar: hay un 51% de mujeres y un 49% de hombres entre quienes completan el doctorado. Pero después, a medida que la carrera investigadora avanza, se abre el abismo: entre directores de grupo de investigación, los hombres suben al 82% y las mujeres bajan al 18%. El problema no afecta únicamente a España. En el conjunto de la Unión Europea, hay un 46% de mujeres entre quienes completan el doctorado, y un 15%, en la dirección de grupos de investigación. "Si Europa quiere convertirse en una potencia científica de primera magnitud, debe aprovechar mejor a las mujeres investigadoras", ha advertido Janez Potocnik, comisario europeo de investigación. "Si no creamos un sistema más justo, dejamos fuera un gran capital de talento que no podemos permitirnos perder". Los expertos consultados para este reportaje -tres mujeres y cuatro hombres que dirigen grupos o institutos de investigación- coinciden en cuáles son las causas del problema. La primera es que "la ciencia de alto nivel es una actividad muy exigente, en la que uno compite con investigadores de todo el mundo, y requiere una dedicación espectacular", explica Lluís Torner, director del Institut de Ciències Fotòniques. Hasta aquí no tendría por qué haber ninguna diferencia entre hombres y mujeres, que están igualmente capacitados para hacer ciencia competitiva. Pero a eso se añade que "la etapa en que se decide la carrera científica, la que requiere una mayor dedicación, es entre 30 y 40 años y suele coincidir con la edad de la maternidad", añade Miguel Beato, director del Centre de Regulació Genòmica (CRG). A esta coincidencia, la bióloga Margarita Salas, que tuvo una hija a los 37 años, la llama "un pequeño handicap". ¿Pequeño? "Sí, porque es cierto que hay un momento en que una mujer científica debe sacrificar un tiempo de su carrera si quiere ser madre, pero esto tiempo no tiene por qué ser excesivamente largo". El gran handicap viene después, cuando la pareja que no tenía hijos debe reorganizar su vida familiar con un bebé. "Está admitido que los hombres podemos llegar tarde a casa si queremos ser competitivos en el trabajo, y en cambio para las mujeres eso no está reconocido, especialmente cuando hay hijos pequeños en casa", observa Lluís Torner. "Este es el principal problema", coincide Joan J. Guinovart. "No tiene que ver con cómo está organizada la ciencia, sino con la suma de privilegios que se mantienen a favor de los hombres en la sociedad actual". Desde la ciencia se intentan aportar soluciones. Por ejemplo, es habitual que, cuando una investigadora recibe financiación para un proyecto científico y debe presentar resultados unos años más tarde, se le permita una prórroga si ha tenido una baja maternal a lo largo del proyecto. En el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona -el edificio en el que se encuentran el CRG y otros centros de investigación-, Miguel Beato aspira a "montar una guardería para que las investigadoras con hijos pequeños lo tengan más fácil". En el otro extremo de Barcelona, en el Institut de Recerca Biomèdica que dirige Joan J. Guinovart, se contrata a personal adicional para descargar de la parte más rutinaria del trabajo a las directoras de grupos de investigación con hijos. "Otra medida que también podría ser útil es ir a buscar a las buenas investigadoras y ofrecerles trabajos atractivos, en lugar de esperar a que se presenten como hacemos ahora. Porque a menudo no se presentan y acaban abandonando la carrera científica", señala Jaume Bertranpetit, director de la Fundació Icrea. Pero las soluciones que se pueden aportar desde la ciencia no bastarán para resolver el problema, ya que las causas principales se derivan de cómo está organizada la sociedad. La investigadora del cáncer María Blasco destaca que "hace falta mucha ayuda doméstica, lo que requiere salarios suficientemente altos para pagarla, pero hay poco o ningún apoyo para que las mujeres puedan dirigir grupos de investigación". Hace falta también un cambio de mentalidad tanto por parte de hombres como de mujeres. De hombres, porque "para dirigir un grupo de investigación es básico tener el apoyo de tu pareja", destaca la bióloga vegetal María Lois. Llama la atención que las parejas de María Lois y María Blasco son también investigadores que comprenden las exigencias de este tipo de trabajo, como lo era el marido de Margarita Salas. Por parte de las mujeres, porque "tal vez tenemos más tendencia a sacrificar nuestra carrera por la de nuestras parejas que al revés", observa María Lois. Y porque aún hay pocas mujeres en cargos altos de la ciencia que sean modelos para investigadoras más jóvenes. Falta lo que María Blasco llama "el yes, we can de las mujeres científicas".

El problema se inicia en la escuela
Pidan a alumnos de primaria que representen en un dibujo qué es la ciencia y tres de cada cuatro niños dibujarán a científicos hombres y tres de cada cuatro niñas dibujarán a mujeres. Repitan la prueba en secundaria y el número de chicos que representan a los científicos como hombres subirá al 95%. ¿Qué ocurrirá entre las chicas? Que el número de las que dibujan mujeres científicas caerá al 22%. Es el resultado de un estudio que Josep M. Fernández-Novell, de la Universitat de Barcelona, ha realizado en cinco municipios de la provincia de Barcelona. ¿La explicación? Según Fernández-Novell, que en primaria los alumnos se proyectan a sí mismos en el dibujo y en secundaria reflejan estereotipos sociales. "Debemos combatir la imagen machista de la ciencia en la ESO", concluye el investigador.

Límites e hij@s

"Delirio" de Almudena Grandes

EL PAÍS - Última - 23-03-2009
Ese niño que gatea junto a un lince en la campaña promovida por la Conferencia Episcopal contra la reforma de la ley del aborto no lleva encima una etiqueta de especie protegida, y es lógico, porque no sabemos nada de él. Si no hubiera sido engendrado mediante una cópula natural y proviniese, por ejemplo, de un proceso de selección de embriones destinado a salvarle la vida a un hermano o hermana mayor que él, y que gracias a eso estuviera corriendo por ahí, la Iglesia católica no habría sido partidaria de proteger su nacimiento.Tampoco sabemos en qué clase de hombre va a convertirse ese niño. Porque si de mayor se sintiera atraído sexualmente por otros hombres y viviera en países como Irán, donde esa opción es un delito castigado con la muerte, la Iglesia católica, que a través del Vaticano votó en la ONU contra la despenalización de la homosexualidad, tampoco movería un dedo por evitar su ejecución. Lo que sí sabemos es que ese niño tiene la suerte de ser blanco y, probablemente, español. Porque si fuera negro y viviera en África, donde el sida mata a millones de personas cada año, correría el riesgo de crecer en un país que aplicara la doctrina de Benedicto XVI, que acaba de declarar en Camerún que el preservativo, lejos de ser eficaz contra el sida, llega a agravar la enfermedad. Y sólo podría escoger entre la castidad y la muerte.
Me gustaría conocer la opinión de los científicos que apoyan la campaña de los obispos acerca de esa condena del preservativo, que salva a diario del sida a millones de occidentales blancos y bien informados. Después de semejante irresponsabilidad, que Martínez Camino, portavoz de una institución capaz de producir, por otra parte, dogmas como la Inmaculada Concepción de la Virgen María, afirme que la tolerancia social del aborto es "la peor patología de la razón", me parece un puro delirio.

Notes ràpides del Ple d'investidura del nou alcalde de Castelldefels

El dissabte va ser un altre dia històric per a la ciutat de Castelldefels: es va escollir nou alcalde.
Per mi encara va ser més emocionant que el ple de renúncia del divendres passat i per això vaig decidir posar-me les meves millors gales i presentar la meva millor imatge.

Aspectes que em van cridar més l'atenció:

• la gran quantitat de personalitats que van assistir: el Delegat del Govern, Joan Rangel, la consellera Montserrat Tura, el parlamentari Jordi Miralles, els Alcaldes de Barcelona, Cornellà, Viladecans, Gavà, Vilafranca, Sant Boi, Sant Joan Despí, regidors i regidores de Barcelona, Pallejà, ... (que jo recordi perquè segur que n'hi havien més...)


• l'organització: per la gran quantitat de persones que vam assistir tot va rutllar molt bé.


• la gran quantitat de mitjans de comunicació.


• el savoir faire de l'alcalde accidental i president de la mesa, Pedro Sanz, tot i que ajudat en tot moment pel Secretari de la Corporació, Josep Andrés.
  
• alguns comentaris que no tocaven de la portaveu de Ciutadans, Margarita Manzano.


• la presentació del candidat del Grup municipal socialista, Joan Sau, feta per l'ex-alcalde Antonio Padilla
  
• el discurs del portaveu del PP oferint al Joan Sau un pacte (glups!!!).
  
• la frase final de la portaveu socialista, Núria Milà: 'Joan Sau és la persona idònia per portar endavant aquest projecte tan apassionant i engrescador que és Castelldefels'


• Alguns sms's i comentaris al twitter rebuts durant la cerimònia
  
• el parlament del ja investit nou alcalde de Castelldefels, Joan Sau (el podeu llegir en part i escoltar integrament clicant aquí). Destaco l'expressió que va utilitzar "vull ser un alcalde transversal"


• L'emoció visible del pare del Joan Sau
  
• els comentaris de felicitació al nou Alcalde


• la foto en les escales del Castell
  
• l'aperitiu als jardins del Castell ofert per GAUS i sobre tot, què bé que cantava la solista del grup de jazz!!!


• la profesionalitat dels dos fotògrafs Ramon Josa i Glòria Grima


• el mal de peus per les sabates de tant taló!!!!


• l'airet massa fred que bufava als jardins del castell


• determinats comentaris divertits i d'altres que em van preocupar una mica...
  
  Després l'executiva de l'agrupació del PSC i el Grup Municipal Socialista vam anar a dinar plegats.

Si voleu xafardejar algunes fotos més, cliqueu aquí

II Blogs & Beers organitzat per Dones en Xarxa

Al primer no vaig poder assistir per motius familiars, però no em vaig perdre el II Blogs & Beers que va organitzar Dones en Xarxa

No vam ser moltes, però sí va ser molt interessant poder contrastar opinions amb altres dones de diferents edat i interessos sobre la Xarxa en sí i també sobre temes d'actualitat: La campanya Las Linces, la violència de gènere, els parabens i la seva acció en el cos de les dones, els canvis de sanitat respecte a la periodicitat de les revisions ginecològiques i les mamografies, la tirania de les talles,...

Els blocs de les dones que vam assistir: El bloc de gatona, El bloc de lo, Lo claro rompe (i els de les altres companyes que aniré afegint...)

Vam beure i menjar... però sobre tot vam intercanviar idees i vam fer propostes sobre noves mobilitzacions a la Xarxa sobre els drets de les dones i de la ciutadania en general.

Petons a totes!!!

Sectorial de ciberactivisme del PSC

La tarda del divendres va quedar constituïda la Sectorial de ciberactivisme del PSC. Va estar apadrinada pel Jaume Collboni i el Miquel Iceta. I ens van deixar frases i expressions per recordar: "Federalisme digital" d'Iceta,"Sou els nous sherpas de la política" d'Iceta,"Encara imperen formes de treballar del segle passat" de Collboni.

El José Antonio Donaire, alma mater de la Sectorial, ens va explicar el objectius i també les eines que utilitzaríem. Després Bego Floría i Lourdes Muñoz ens van fer cinc cèntims sobre la seva experiència política 2.0 destacant que "a la xarxa no hi un tutorial infalible" i que "la web 2.0 és un espai de aprofundiment democràtic".

Va ser un acte agradable perquè tot i que molts i moltes militants que en formarem/formem part ens coneixem personalment des de fa temps, amb d'altres i, fins aquest dia, només les coneixia/ens coneixíem per la foto del bloc, facebook o twiter: Joan Ramon, Montserrat Capdevila, Jessica Fillol, Carlos Guadian, Raquel Querol, ...

Molts i moltes utilitzàvem el twitter, anàvem pujant fotos al facebook, feiem post al blocs, és a dir eines 2.0, mentre també es repartien ponències en fotocòpies i ens queixàvem que ens havíem quedat sense càrrega a la blackberry i els cables no arribàven a les taules per continuar connectats... és a dir la política 1.0 convivint amb la 2.0: COMO LA VIDA MISMA!!!!

Ara toca posar-se a treballar, sobre tot virtualment, i fer molt bona feina.

SRES. OBISPOS: ME CONFIESO, SOY UNA LINCE

Porque estoy a favor:

• de la despenalización del aborto
  
• de que el aborto sea libre y gratuito. Es decir, que se reconozca el derecho de las mujeres a decidir sobre su propio cuerpo y se incluya como una prestación sanitaria normalizada


• de la regulación de la objecció de conciencia y la formación de professionales en la sanidad pública


• de que la educación sexual y afectiva se incluya en la enseñanza obligatoria


• de que los anticonceptivos sean accessibles
  

Porque estoy en contra:

• de campañas engañosas que utilizan como reclamo animales en peligro de extinción y bebés gordotes y hermosotes (me parece que hay una legalización al respecto...)


• de declaraciones altisonantes de obispos que consideran que la suya es la única verdad que existe
• de las últimas declaraciones del papa de Roma en África

Únete a la campaña de Las Linces : para que los obispos se enteren!!!!

Ple de renúncia de l'Alcalde de Castelldefels, Antonio Padilla

No sé perquè, però pensava que seria més llarg... sovint em faig una idea preconcebuda de determinats esdeveniments i clar, a vegades no tenen perquè ser com jo me'ls imaginava... Estava una mica emocionada, tot i que no m'agrada exterioritzar-ho,... la sensació que visc moments històrics en directe em fa sentir un cuquet especial a l'estómac.

Un cop acabada la part legal (llegir els punts amb aquest llenguatge una mica rebuscat...), l'Alcalde encara, Antonio Padilla, va llegir el seu discurs en el què de manera sincera i un xic emocionat va comentar que havia fet tot el que havia sabut i pogut per Castelldefels i que marxava amb el convenciment d'haver fet un treball digne i deixar la ciutat una mica millor. D'entre les obres empreses en aquests set anys, Padilla va destacar l'interceptor general d'aigües pluvials, una infraestructura que no es veu però que evitarà les greus inundacions com la que hi va haver només tres mesos després d'estrenar-se com a Alcalde. També va agrair el treball realitzat pel personal de l'Ajuntament personalitzat en el Secretari i l'Interventor i també dels regidors i regidores del seu equip.

Després del seu discurs, l'Alcalde va donar la paraula als i les portaveus dels grups municipals :

- Àngels Coté d'ERC, va ser breu i correcta, agraint la feina de l'Alcalde durant aquests set anys

- José Barrera, d'AVVIC, tot i que va comentar que li hagués agradat que acabés la legislatura també va agrair la dedicació de l'alcalde en nom del seu grup.

- el portaveu d'IC-EUiA, Joan Lluís Amigó, va llegir un discurs molt treballat i força literari, destacant els pactes de govern realitzats i també comentant algunes de les desavinences en aquests anys de compartir l'equip de govern.

- Anna Pérez, en nom de CIU, va iniciar el seu discurs llegit destacant la confiança entre l'alcalde i els regidors i regidores de CIU, però de cop ens va deixar a les persones assistents una mica sorpreses ( de fet jo estava escrivint un missatge al twitter i em vaig parar perquè pensava que no estava entenent bé el que deia...) fent un mitting sobre l'aportació de CIU a la ciutat des que està a l'equip de govern, i renyant al PSC per haver rellevat l'alcalde a dos anys vista de les eleccions per promocionar el seu successor, un mètode que, segons va dir fa que la ciutadania s'allunyi dels polítics i sentenciant que ja ens ho trobaríem a les urnes... No només jo, sinó moltes altres persones, fins i tot votants convergents, no van entendre aquest discurs amb to tan agresiu i mancat de "savoir faire"... perquè utilitzant la frase d'en Jordi Pujol, "no tocava" el com i el què va dir en un ple de renúncia.

-José Manuel Lorenzo, del PP, en el seu estil tan propi i personal al qual ens té acostumats, però divertit a estones, va destacar la personalitat de l'Alcalde i va fer algunes al·lusions directes als alcaldes de Gavà i Viladcans, que estaven presents en la sala, amb motiu de l'aeroport. Després un altre regidor del PP, Pedro de la Cova, per amistat personal, va voler també dir unes paraules.

- Joan Sau, portaveu del PSC, anitcipant que no seria breu, va destacar la figura d'Antonio Padilla des de tres vessants : Alcalde, company polític i amic.

Amb aquesta intenció he treballat i amb aquesta convicció em retiro. Amb la consciència de qui creu haver complert amb el seu deure, van ser les seves darreres paraules com Alcalde de Castelldefels. I un cop acabada la sessió i ja sent de nou només un ciutadà més de Castelldefels va exclamar:"¡Sóc lliure!".

Després ens vam fer fer tot un seguit de fotografies per recordar el moment històric que la ciutat estava vivint (gràcies Ramon Josa!!!!)

Es tanca una etapa de set anys i ara en una setmana se n'obrirà una altra: Joan Sau, nou alcalde de Castelldefels, però això serà un altre capítol i un altre post...

Articles interessants a propòsit del 8 de març

¿Igualdad en tiempo de crisis?. MAR SERNA. El País. "Por todo ello, las políticas de igualdad son especialmente relevantes ahora, lo fueron en el pasado y lo serán en el futuro. Cataluña no puede quedar al margen de esta apuesta de futuro. Mañana, 8 de marzo, se celebra el reconocimiento al trabajo femenino, convertido posteriormente en el Día Internacional de las Mujeres. Los poderes públicos tenemos también un papel importante que desempeñar. Así lo entendemos desde Trabajo, donde seguiremos apostando por una sociedad mejor en la que las mujeres ocupen los puestos que, por justicia, formación y talento, sin duda merecen."

Una desigualtat persistent. SARA BERBEL. El Punt Comarques Gironines. "Cal ser conscients que la desigualtat salarial té una conseqüència duríssima: la feminització de la pobresa. L'augment de la pobresa és una de les alarmes socials que ens preocupen més. Sabem que persisteixen taxes de pobresa més grans en el cas de les dones i que estan associades directament a les característiques del mercat laboral que les afecten. I encara és més preocupant quan veiem que són les persones més grans de 50 anys, les que pateixen més desigualtat salarial, factor que repercuteix directament sobre la quantia i la cobertura del sistema de protecció social, cosa que fa augmentar el risc de pobresa i dependència econòmica de les dones grans".

La crisis amenaza la revolución de la mujer, CARMEN SÁNCHEZ-SILVA. El País "El empleo femenino está aguantando por ahora más que el masculino - Pero la sombra de la recesión pone en peligro el salto histórico que han dado las españolas en la última década."

De la paritat numèrica a la democràcia paritària, IMMA MORALEDA. PSC. “en aquest 8 de març, com a socialistes tenim dos reptes: per una banda, estem preocupades i preocupats per l´alta mortalitat de les dones en la política, ja que som el recanvi constant; i, per l´altra, s´ha d´incrementar la presència de les dones en els espais de presa de decisions”. En aquest sentit, ha afegit, “hem de repensar especialment l´estructura del món del treball per fer possible un reequilibri del temps que dediquem a la vida professional, personal i familiar”.

La notícia del Protocol de prevenció i abordatge de l'assetjament sexual des dels diferents mitjans de comunicació

La millor notícia: Maricel Chavarría a La Vanguardia, Guía contra el acoso.Treball intensifica la lucha contra el asedio sexual en las empresas

La millor frase: Amanda Mars a El País, La Generalitat pacta un protocolo contra el acoso sexual en las empresas. Trabajo sólo impuso dos multas por agresión sexual en todo 2008

"La Generalitat presentó ayer su grano de arena para luchar con ello con ocasión de la víspera del Día de la Mujer Trabajadora, que se conmemora hoy, 8 de marzo" http://pdf.elpais.com/archivo/pdf/20090308elpcat_3.pdf

Treball facilita a les empreses una eina per implementar un protocol que previngui l’assetjament sexual i per raó de sexe

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, el Departament de Treball facilita a les empreses una eina per definir, implementar i comunicar un protocol que previngui l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en les seves organitzacions. Amb aquesta iniciativa, Treball vol ajudar a les empreses a elaborar els seus propis protocols i que d’aquesta manera compleixin amb la Llei orgànica del 22 de març de 2007 per a la Igualtat efectiva de Dones i Homes i amb la Llei del 24 d’abril del 2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

La citada Llei d’Igualtat, aprovada pel Congrés dels Diputats, estableix l’obligatorietat d’aquesta mesura: “Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe i arbitrar procediments específics per prevenir-los i donar curs a les denúncies o reclamacions que puguin formular els qui n’hagin estat objecte. Amb aquesta finalitat es poden establir mesures que s’han de negociar amb els representants de les persones treballadores, com ara l’elaboració i difusió de codis de bones pràctiques, la realització de campanyes informatives o accions de formació”.

Pel que fa a la Llei per eradicar la violència masclista, aprovada pel Parlament de Catalunya, menciona especialment, per primera vegada, la presència de la violència envers les dones en l’àmbit laboral a través de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

La directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, Sara Berbel, ha destacat que “les dues lleis posen l’accent en aquesta prevenció i per aquesta prevenció és per la que es necessita que totes les empreses, tinguin la grandària que tinguin, disposin d’un protocol en el que quedi clarament explicitat que es farà per tal de que en aquella organització no hagi assetjament sexual, i que un cop que hi hagi, si alguna vegada passa, què és el que s’ha de fer, a on s’ha d’adreçar la persona treballadora, quins tràmits podrà seguir, qui l’acompanyarà i com es resoldrà”.

En una primera fase s’editaran més de 20.000 exemplars que s’enviaran a totes les empreses de més de 30 persones treballadores i als agents econòmics i socials. El document també estarà disponible a la web del Departament (http://www.gencat.cat/treball).

Les empreses trobaran en aquest protocol informació per conèixer i entendre què és l’assetjament sexual i què és l’assetjament per raó de sexe, com prevenir-lo i com articular vies efectives de protecció i resposta en el marc de l’empresa. Així mateix, disposaran d’una eina informativa i d’un model de referència per definir i acordar aquests protocols a nivell intern.
L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe són una forma de discriminació que ve motivada pel sexe d’una persona, contrària al principi d’igualtat entre dones i homes, són un atemptat al dret a la dignitat i a la intimitat de les persones i una manifestació de la violència de gènere, un risc psicosocial per a la salut i la seguretat en el treball.

A títol d’exemple, es defineix com a assetjament per raó de sexe, aquells comportaments que manifesten conductes discriminatòries relacionades amb el fet de ser una dona, discriminar a una treballadora per estar embarassada o per la seva maternitat o menystenir la feina feta per les dones i utilitzar formes ofensives per adreçar-se a la persona, entre d’altres

Pel que fa a l’assetjament sexual, el comentaris sexuals obscens, difondre rumors sobre la vida sexual d’una persona, fer comentaris grollers sobre el cos o la seva aparença física i gestos obscens són alguns comportaments que poden evidenciar l’existència d’aquestes conductes.

És important que el protocol utilitzi un llenguatge planer i entenedor, que sigui accessible per a totes les persones integrants de l’empresa, coherent amb el conjunt de polítiques i programes de salut i seguretat en el treball, que compti amb la implicació de les persones treballadores i que tingui una continuïtat en el temps.

Els continguts bàsics del model de referència d’un protocol d’aquestes característiques són els següents: una declaració institucional on l’empresa reconeix la seva voluntat de lluitar contra l’assetjament sexual o per raó de sexe; definicions dels conceptes i exemples pràctics; obligacions de la direcció de l’empresa i de la representació de les persones treballadores; drets i obligacions de les persones treballadores; orientació pràctica en cas d’assetjament; informació, formació i sensibilització envers aquest tema; assessorament i assistència a les persones afectades; vies de resolució i resposta a l’interior de l’empresa; garanties del procés i terminis; sancions, i accions correctives i seguiment del protocol. En tot aquest procés s’ha de garantir la confidencialitat.

Difícil de fer-ho públic

Segons asseguren diferents persones expertes, l’assetjament sexual i per raó de sexe és un tipus de violència contra les dones que poques vegades es denuncia o es fa públic, i aquest és el motiu que l'índex d'afectació sigui tan baix en les diferents enquestes o estudis.

Així mateix, el 25% de les treballadores que han patit aquest tipus d’assetjament reconeixen que no han comentat la situació a ningú del seu entorn, segons l’estudi El acoso sexual a las mujeres en el ámbito laboral del Instituto de la Mujer.
El Departament de Treball va elaborar l’Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball a Catalunya (2007) per conèixer millor quina és la percepció que tenen els treballadors i treballadores catalans sobre la seva feina en general i sobre aspectes concrets com la jornada, el sou, l’estabilitat o l’existència de discriminacions, entre d’altres. Segons aquesta enquesta, les persones treballadores puntuen amb un 0,14 sobre 10 l’existència d’assetjament sexual en el centre de treball, puntuació que en el cas de les dones creix fins al 0,17 i en el cas dels homes és del 0,12.

Aquesta mateixa enquesta mostra que les dones joves (de 16 a 24 anys) perceben més situacions d’assetjament sexual (0,34) que les dones de més de 25 anys on la valoració de l’existència d’aquest tipus de discriminació cau fins a 0,14 punts. Els homes joves i els d’entre 45 i 54 anys són els que menys perceben l’assetjament sexual (0,06 i 0,08 respectivament).

Els col·lectius de dones que tenen més risc de patir assetjament sexual són entre d’altres les dones soles amb responsabilitats familiars, dones joves, dones subcontractades, dones amb discapacitat, dones immigrants i que pertanyen a minories ètniques, però també els homes joves i les persones homosexuals.

Pel que fa a les conseqüències de l’assetjament sexual, segons l’Institut d’Estudis de la Violència, el 68,75% dels casos causen incapacitat temporal per símptomes d’ansietat, inseguretat i baixa autoestima. El 52% de les dones afirma que el fet de patir assetjament ha estat motiu per canviar de feina.

El 40,6% de les dones que han patit assetjament i que ho han comunicat asseguren que han rebut suport incondicional de l’entorn laboral, un 30,7% creu que es va minimitzar el problema, un 12,5% es va trobar amb què no se’ls hi donava suport i un 11,5% feien culpable a la víctima, segons l’estudi El acoso sexual a las mujeres en el ámbito laboral del Instituto de la Mujer.

L’assetjament, també en la negociació col·lectiva

Segons dades del Departament de Treball, només el 34% dels convenis col·lectius vigents a Catalunya el mes de febrer 2008 aborden l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

En el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, integrat per l’administració i les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, s’ha aprovat recentment per unanimitat unes “Recomanacions per a la negociació col·lectiva en matèria d’igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes”.
Aquest document inclou recomanacions per negociar plans d’igualtat i per establir mesures per a la igualtat efectiva de dones i homes. Però destaca un apartat específic per establir mecanismes de prevenció, detecció i tramitació de queixes o denúncies en casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe en els convenis col·lectius.

Entre aquestes recomanacions hi trobem la necessitat que l’empresa elabori una declaració de principis i que aquesta es comuniqui a totes les persones treballadores, que es portin a terme campanyes de sensibilització i conscienciació internes, que es faci formació específica en aquesta matèria per a tot el personal de l’empresa, i que s’elabori un procediment intern per a la tramitació de queixes o denúncies en aquests casos i sobre com resoldre i tancar l’expedient.

Mujeres despenalizadas

Y la versión en castellano me la han publicado en El País ( en la edición impresa de manera destacada en la pág. 32)

Mujeres despenalizadas CARME SáNCHEZ MARTíN - Castelldefels, Barcelona
EL PAÍS - Opinión - 06-03-2009
Durante más de 20 años muchas mujeres que sólo querían ejercer el derecho a decidir sobre su maternidad acababan con una espada de Damocles de por vida; porque interrumpir un embarazo era, y aún lo sigue siendo, un delito tipificado por el Código Penal, excepto en tres supuestos que además pendían de la decisión final de un profesional.Un país como el nuestro, que lleva unos años abanderando los temas de igualdad delante del resto de Europa y del mundo, no merece tener a mujeres en vilo durante toda su vida por una decisión que tomaron en un determinado momento, ni tampoco a profesionales desamparados jurídicamente.
Es necesario adaptar la norma existente para que se avenga a lo que ocurre en la realidad y, eso sí, reforzar la educación sexual en los ámbitos educativos y sociales y favorecer servicios competentes de planificación familiar, porque una ley menos restrictiva no tiene por qué significar un aumento de las interrupciones voluntarias de embarazo si se ponen las medidas y servicios adecuados de información y educación afectivo-sexual y reproductiva.

Adaptar la norma

Des de fa més de 20 anys moltes dones que només volien exercir el dret a decidir sobre la seva maternitat, acabaven amb una espasa de Damocles de per vida; perquè interrompre un embaràs era, i encara ho continua sent, un delicte tipificat pel Codi Penal, excepte en tres supòsits que a més depenen de la decisió final d’un professional.

Un país com el nostre, que porta uns anys abanderant els temes d’igualtat davant la resta d’Europa i fins i tot del món, no mereix tenir dones en suspens durant tota la seva vida per una decisió que van prendre en un determinat moment, ni tampoc professionals desemparats jurídicament.

És necessari adaptar la norma existent perquè s’avingui a allò que succeeix en la realitat i, això sí, reforçar l’educació sexual en els àmbits educatius i socials i afavorir serveis competents de planificació familiar, perquè una llei menys restrictiva no té perquè significar un augment de les interrupcions voluntàries d’embaràs si es posen mesures i serveis adequats d’informació i educació afectivo-sexual i reproductiva.

Carta al director que m'han publicat al diari EL PUNT, tot i que que m'han canviat el títol, l'original era "Dones despenalitzades": Publicat a
El Punt Barcelona 06-03-2009 Pàgina 14
El Punt Camp de Tarragona 06-03-2009 Pàgina 12