30/11/08

L´1 de desembre des de fa 20 anys, té cognom: SIDA


Actúa. Detén el Sida. Unidos podemos (lema de este año)


  • Respeta a las personas con VIH.
  • Usa preservativo.
  • HAZTE LA PRUEBA DEL VIH.

Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya:

  • La principal via de transmissió del VIH entre els nous diagnòstics d’infecció pel VIH és la via sexual
  • En sis anys, el retard en el diagnòstic s’ha reduit del 44% al 31,7%
  • De tots els casos declarats, el 80,5 % són homes i el 19,5 % dones
  • La Sida a Catalunya afecta sobretot a població en edat compresa entre 25 i 39 anys
Una mica d´història sobre el símbol que agafo d´un web sobre sida: "El lazo rojo fue creado por el grupo Visual AIDS en Nueva York en 1991. Hoy, es el símbolo internacional de la toma de conciencia sobre el VIH/SIDA. Cada vez lo llevan más personas en todo el mundo para demostrar su solidaridad y apoyo a los afectados por el VIH, a los enfermos, a los que han fallecido y a los que se preocupan por alguien que sufre la enfermedad".

Al otro lado del crepúsculo


No me l´he acabat encara, però m´està agradant força. És l´opera prima d´una companya, l´África Lorente, i m´està resultant curiós llegir una novel.la escrita per una persona que conec i que té moltes referències de llocs que em són molt quotidians per mi (divertida la crítica de la protagonista a la nomenclatura de números que tenen alguns carrers a Castelldefels) i de persones amb les quals tinc sovint relació (em va sobtar molt agradablement trobar un poema de la Lola Irún).

La Voz de Castelldefels li va fer una entrevista que us recomano que llegiu i que acaba contestant la pregunta "Una recomendación, un consejo para leerte", Que no haya ni prejuicio y perjuicio. No estic tenint res de tot això, només una sensació estranya però agradable que li comentaré a l´autora personalment.

Demà dilluns fa la presentació, no podré ser=hi, però segur que estarà ben acompanyada.

Consell de les Dones del PSC

Ahir dissabte vàrem celebrar el primer Consell de les Dones del PSC des que la Immaculada Moraleda és la nova Secretària de polítiques de les dones del PSC.

Vàrem elegir:

A l´inici, la companya i consellera de salut, Marina Geli, ens va fer cinc cèntims de les polítiques de salut sexual, afectiva i reproductiva (la també companya Marisa Jiménez, delegada de la Sectorial de Salut em passarà les diapos perquè vull fer un post sobre aquest tema en concret)

També vàrem aprofitar la trobada per commemorar el Dia Internacional contra la violència de gènere comptant amb la participació de Miguel Lorente, Delegat del Govern contra la violència de gènere. Ens va fer una pedagògica exposició del que és la ideologia que ell va anomenar el POSTMASCLISME que neix de la crisi de la postmodernitat i es reforça sobre la consolidació del feminisme i del moviment de dones. Es caracteritza per una aparent neutralitat , un pseudocintifisme i un suposat interès comú, amb l`objectiu de mantenir les referències clàssiques de la cultura patriarcal. Serien bons exemples d´aquest POSTMASCLISME la invenció de la Síndrome d´Alienació Parenteral, les campanyes de custòdia compartida, la proclamació de sospitosos "nous feminismes" encapçalats per persones com la Sarah Palin. El postmasclisme necessita del masclisme tradicional i d´exemples de maldat i perversitat de les dones i imiten les formes del moviment feminista (determinats articles en premsa, enviaments massius per correu electrónic sobre els temes abans esmentats, webs amb títols com "sos papas" o "denuncias falsas"). És una crítica a la crítica del sistema i el que és més perillòs responsabilitza de tot el "suposat desgavell actual" al moviment de dones.

Miguel, va ser positiu i va comentar que hem de tenir una posició reflexiva per superar aquesta fase i hem de donar models alternatius de reconeixement per a les noves maculinitats com el MODEL ECOLÒGIC D´IDENTITAT GRUPAL, però es fa necessari la ideologia del feminisme i de la igualtat com valor.

(tota la reflexió està extreta dels apunts que anava agafant mentre el Miguel exposava i espero tenir l´oportunitat de tornar a coincidir amb el per anar ampliant els meus coneixements i em compraré el seu llibre que em va comentar que es trobarà a les llibreries a partir del genera i que es titularà "Los nuevos hombres nuevos")

25/11/08

El perquè del vint-i-cinc de novembre




Art i poesia per commemorar el DiaInternacional de l’Eliminació de la Violència vers les Dones: el poema d'un company de feina, Vicenç Ambrós, i la darrera instal·lació artística d'Eva Sánchez i l'escultor Serrapujol (la peça porta incorporat un petit reproductor d'on surt el so de respiració i passes d'una dona que es van accelerant).

17/11/08

III Congreso nacional para racionalizar los horarios españoles. Tarragona 18-19 de Noviembre

Me han pedido mi testimonio para el III Congreso Nacional para Racionalizar los Horarios Españoles y quisiera hacerlo desde mi visión como mujer, como profesional y como política.

Como mujer porque el tiempo también tiene sexo, todavía. Ocupar el tiempo en limpiar, cocinar y cuidar de otras personas ha sido, y continua siendo, mayoritariamente, ocupación de las mujeres y no forma parte del denominado “trabajo”. Es necesario ampliar el concepto de trabajo para que incluya también este aspecto tan importante en la vida de todas las personas, y apostar por políticas que fomenten la corresponsabilidad para que este tipo de trabajo sea efectuado indistintamente por hombres y mujeres.

Como profesional porque he podido comprobar que en el ámbito laboral una buena gestión del tiempo puede evitar situaciones de estrés vital por querer compaginar la vida personal y laboral. Una política generalizada de horarios flexibles, concentración de jornadas, comidas breves, confluencia de horarios escolares y de trabajo, la utilización intensiva de las TIC’s,…fomentará personas más satisfechas personal y laboralmente y estoy convencida que provocará un aumento de la baja productividad española tan comentada en foros como éste, y formaremos, así, más parte de Europa.

Como política porque todas y todos debemos poner nuestro granito de arena y aún más desde las administraciones públicas, impulsando experiencias-piloto que ensayen en nuestro entorno cercano fórmulas ya utilizadas en otros países, como el experimentado en el Ajuntament de Castelldefels sobre “Teletrebajo en la administración pública local”.

Felicito al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya por animarse a co-organizar esta III edición, y deseo una “bona feina” estos dos días a todas las personas participantes.

10/11/08

Península Valdés: ballenas, elefantes marinos, pingüinos y toninas




Era la primera vez que veía tantos animales en estado natural. Es decir, que no fuera en un zoo, o en un circo, o en un reportaje de la 2... Península Valdés es casi un paraíso para todos estos animales. Aunque tengan algunos enemigos, a parte de los humanos, que les hacen la vida más complicada, como las gaviotas: aves basureras que arrancan trozos de piel a las ballenas y les provocan infecciones porque al alimentarse también de porquería de los vertederos, llevan en sus picos bacterias nocivas. Dentro del parque está muy bien organizado y hay mucha conciencia medioambiental, la lástima es que cuando sales de la zona vuelves a la contaminada realidad...
Una curiosidad de la zona: cuenta la leyenda que Saint-Exupéry se inspiró en la isla de los pájaros mientras sobrevolaba la zona con su avioneta para el fragmento de la boa con un elefante dentro de su libro El Principito.

9/11/08

Fa just 7 anys (I)

Demà ja hauré de canviar el 6 per el 7, perquè el meu trapella, el Pau, fa 7 anys. És un dia important per ell, però també per mi... hores d'ara, fa 7 anys, ja tenia dolors de part, tot i que com el tocòleg m'havia dit tres dies abans que estava "molt verda", doncs jo no intentava parar gaire compte i després de treballar bona part del dia a Creu Roja Castelldefels justificant una subvenció concedida per l'ICD, vaig anar a l'assemblea periòdica de l'Agrupació del PSC de Castelldefels... Però el dolors no paraven i jo bastant incòmoda vaig decidir marxar aviat, després que moltes de les companyes fessin el seu pronòstic de si estava de part o no per la forma que tenia la meva super-panxa (¿?)
Això sí, la gana no la vaig perdre i després de jalar-me un bon tros d'una pizza i la meitat d'un Häagen-Dazs® de xocolata belga... em vaig adonar que si això no era posar-se de part, què seria quan m'hi posés!!!! i vam enfilar cap a l'Hospital de Terrassa... i estava de part...però el trapella va decidir que a dintre s'hi estava massa bé i va voler esperar fins el dia 10...

Angelitos negros

Acabo de enviar el artículo para publicar en La Voz de Castelldefels, pero éste me apetece también compartirlo con los blogueros y blogueras:

Las lectoras y lectores recordaran la canción de Antonio Machín, Angelitos negros en la que el cantante se lamentaba de que no hubiera ángeles negros pintados en las iglesias como metáfora de la discriminación racial.

Desde pequeña siempre me ha gustada atender a las letras de las canciones y ésta me impresionó al captar el sutil mensaje de denuncia, y desde entonces, siempre que entraba en iglesias, catedrales o en cualquier museo donde hubiera pintura sacra, se me disparaba el interruptor neuronal de “búsqueda del ángel negro”, que por supuesto no encontraba. Pero el día después del triunfo de Obama en las elecciones de los EEUU, se me volvió a aparecer Machín mientras comentaba con Elisa, una compañera de trabajo, la importancia del acontecimiento, y le espeté “por fin la canción Angelitos negros empieza a estar obsoleta”.

El pueblo americano nos ha dado una lección de aplicación a nivel planetario: poco a poco el mestizaje y la diversidad se van abriendo paso y aunque todavía queda mucho, estoy contenta de que finalmente sea el sueño de Martín Luther King el que se va haciendo realidad y no triunfe el ejemplo de la creación de un estado independiente negro de Malcom X.

2/11/08

Cataratas de Iguazú: IMPRESIONANTES!!!!!


Pues sí... para cortar la respiración por los dos lados: por el argentino y por el brasileño.
Por la banda argentina el ruido ensordecedor y sentir en la cara la lluvia de catarata te hace emocionar hasta provocarte una variante del Síndrome de Stendhal... por la banda brasileña el poder apreciar toda la panorámica desde más lejos te deja boquiabierta.

Menos mal que entre una sensación y la otra pasan unas horas (una se suele visitar por la mañana y la otra por la tarde...). Aunque entre las dos también hay pequeños toques de sensaciones: vista de gran cantidad de mariposas, pájaros, lagartos, koatís, peces y otros animales. Y una turistada pero que tiene su aquel: entrar con una barca en un par de cataratas para mojarse de lo lindo!!!

Pau se convirtió, aleccionado por David, el guía, en un experto domador de mariposas encandilando a propios y extraños, y en contador de gusanos (cuantos había!!!!).

Se hace difícil escoger 1 ó 2 fotos representativas, así que invito a que visitéis mi album en flickr i el de Ferran y Carina, una de las parejas de recién casados con la que coincidimos.

Aerolíneas Argentinas: qué pesadilla!!!!!

Fue casi lo único que me encantará poder olvidar de este maravilloso viaje. Aunque creo que es un mal planetario de la compañías aéreas:
  • esperas interminables que harían perder la paciencia al mismísimo Job,
  • sin información sobre las causas del retraso ni sobre cuando podrás llegar a tu destino,
  • atendiéndote en los pasillos por la falta de una oficina de atención al cliente/usuario("señora, esto es un aeropuerto", me espetó una media-mandamás cuando le manifesté mi extrañeza porque no hubiera, en uno de los aeropuertos de Buenos Aires, un lugar específico donde atendieran las quejas)
  • cambios de aeropuerto no previstos en vuelos domésticos
  • una comida horrible a bordo
  • ...

De nou connectada!!!!

Han estat unes vacances re-lindas per l'Argentina.
A partir d'avui tornaré a escriure sobre la meva experiència viatgera (ruta i situacions viscudes per allà) i també de l'actualitat, perquè està la cosa com per començar a fer posts i no parar (eleccions a USA, memorias realmente reales de su alteza real, la crisi, ...).

Per anar fent boca us deixo una bonica postal de les catarates d'Iguazú.