PONT

Doncs sí, avui és pont per a moltes persones: l'autobús anava quasi buit i em sembla que hem batut el rècord perquè no s'havia de parar enlloc, no hi havia ningú a les parades!!!



I ahir, a banda de les declaracions dels sindicalistes sobre que no paguem els plats trencats els mateixos (per mi la més bona va ser la del màxim dirigent de la UGT, Cándido Méndez: "hay gente que como los gatos que siempre cae de pie", sinònim de la que utilitzem aquí més escatològica de "n'hi ha que neixen amb la flor al cul", en referència a l'altre tema del dia: el fitxatge de l'associació de la patronal dels constructors) del dia 1 de maig, a la nostra família vam celebrar el naixement de la Carla (filla de la germana de l'Antonio, i per tant cosina del Pau): és rodoneta, panotxa, i durant la visita a l'Hospital va estar dormint tota l'estona...













A la tarda vaig poder llegir el diari una bona estona -al sol, amb una tassa de tè,...- i us recomano l'article d'opinió del Vicenç Navarro "Desigualdades sociales, calidad de vida y salud" (fantàstic com sempre. Sembla increïble que l'esperança de vida, la qualitat de vida i la salut estiguin tant relacionades amb el barri en el què neixes) i també Estar más no significa trabajar más, un reportatge força bo sobre la productivitat i la presencialitat en el treball. sobre allò que a mi tant m'agrada de comentar que per mi la persona que es queda més temps a la feina no vol dir que en faci més, de feina, sinò que sovint perd més el temps perquè no té gaire més a fer a la sortida del treball. Visca el treball per objectius!!!