A qui li angoixa que Coco -o SuperCoco- expliqui als infants d'avui dia les diferències entre "cerca-lejos" o "izquierda-derecha"??? (potser això darrer és el que els hi preocupa... o potser es van assabentar que la majoria de personatges són esquerrans...)
I què serà del Triki sense les seves "galletas,galletas,galletas, ñam,ñam,ñam"???? Ara li canvien per pastanagues... I vagi per davant que entenc que l'obesitat infantil és un greu problema de salut, però no s'adonen que potser també és molt pedagògic posar-lo d'exemple justament d'allò que no s'ha de fer d'una manera hiperbòlica i divertida, i que els infants diferenciïn entre allò que pot fer un nino i el que ells poden fer?...
Clar! Però això significaria que pares, mares, educadors,... ens hauríem de seure amb els nostres fills, filles, alumnat,... i ensenyar-los a veure la tele de manera crítica, perquè difirenciïn entre allò que és realitat i què és ficció, i donant estratègies perquè aprenguin a triar...però potser és més còmode posar "dos rombos" i dona'ls-hi productes tan naïfs que no els ajudaran a créixer i ser responsables d'allò que volen consumir com a televidents, sinò a empassar-se "lo que les echen"...
3 comentarios:
Los medios de comunicación no son malos per se. Simplemente, están gobernados por mediocres, como casi todo. ¿No echáis mucho en falta el debate intelectual, el intercambio de ideas, el pensamiento crítico? Menos mal que estáis vosotras y algunas y algunos más, que si no es para sentarse a esperar la próxima reencarnación...
Una entrada molt instructiva i molt ben feta... Molt bé, Carme
Hola:
Jo de petitet m´ho passava be veient Barrio Sesamo.
Publicar un comentario